Ja queda menys per tornar a sentir aquestes paraules. I és que després d'un any sense córrer degut a l'embaràs i la recuperació del part, avui hi he tornat. El dia ha començat amb fred però amb sol, així que m'he posat les Pegasus noves per l'ocasió, les malles, el "forrillo", la gorra i l'mp3 i cap al parc que hi falta gent! He de reconèixer que tot i la duresa del circuit (el parc du Cinquantenaire no és pla, precisament), m'he trobat millor del que em pensava, malgrat que en tot moment semblava més una "footinguera" arrossegant-se que algú acostumat a córrer pel món. I és que al final he fet un parell de tombs pel parc, fent un total de 35', però lents, molt lents, tant és així que al final he fet gairebé 4 minuts més per tomb del que ho feia normalment i m'ha passat fins i tot la senyora que corria amb l'abric (aquí hi ha molta costum de córrer amb la roba de carrer, camises, abrics, bufandes...) i amb les pulsacions pels núvols. Però no importa només ha sigut el primer dia!
Aquests 35' m'han servit per adonar-me que he de treballar els quàdriceps, els bessons, l'abductor, els abdominals... en definitiva, encara queda moooooolta feina per fer i mooooolt camí per recórrer abans de poder tornar a fer alguna cursa decent, ni que siguin 5km! Segur que demà quan m'aixequi no em puc ni moure de les "agulletes", però durant tot el dia d'avui he tornat a sentir aquella mena de satisfacció que sentim els atletes després d'haver fet un entrenament fort i de qualitat. Els que correu habitualment ja m'enteneu! Aquella barreja de cos adolorit i alegria que són la causa per la qual, tot i el patiment i el sacrifici, seguim posant quilòmetres a les nostres cames! Amb la diferència que el d'avui no ha estat un entrenament de qualitat, precisament, sinó una presa de contacte després de mooooooooolt de temps de no fer res de res.
I per completar el dia, una passejadeta d'una hora amb el Roger mentre el Xavi feia el seu entrenament diari pel parc, que estava ple de gent i els meus "amics", els nens-escolta, que són la "plaga" dels caps de setmana. Crec que es mereixen un post propi. S'ho han guanyat a pols!!
4 comentaris:
M´en alegro molt que hagis tornat a correr!!!
Quinues sensacions mes estranyes deus haver sentit... despres de tant de temps!!!
Pero anims, que això no es nou per tu!!!!!!!
ANIMS I ENDAVANT QUE AVIAT PODREM COINCIDIR TOTS 4 CORRENT EN ALGUNA CURSA!!!!!!!!!!!
Doncs, això espero Jordi. Poder concidir tots quatre en alguna cursa... i que estem tots bé i recuperats!
Ànims per tu també!!
Eeey Primaaa!!!
Ja veig que ha tornat l'atleta de la familia, jejejeje. Tu traki, ara a poc a poc, a tornar a recuperar el to muscular i ja veuràs que quen tuvo retuvo i no t'adonaràs que ja estaràs donant guerra un altre cop. Però ara cal paciència i constància!!
Per cert, molt bo lo de la senyora amb l'abric, que rara la gent per aki.... i lo dels nens escolta, ja estic desitjant que facis el post, jejeje.
Un peto als 3!!!!
P.D: que wapo el Roger a les fotos ....
Ei!!! No saps com t'entenc, jo desprès de la lessió del genoll i d'estar uns mesos retidada del taekwondo, la tornada va ser cansada però satisfactoria. Ara poc a poc estic recuperan-me de les "pallises" que ens foten, però estic super contenta de tornar-hi!!
Ara ja saps, a posar-te les piles i a entrenar força!
Un Bexitu enorme pels 3!!
Publica un comentari a l'entrada