Comença a fer fresqueta!!!

Nosaltres ja fa dies que estem immersos en la tardor pura i dura: hi ha dies de tot! Hem tingut ventades que ens han fet recordar els dies de vent que tenim per Reus; aigua i ara sembla que ja hagi arribat l'hivern. Bé, per algú que ve del clima suau de Reus que en ple mes de novembre ja tinguem mínimes de -1º i la màxima no passi dels 7º ja es podria considerar hivern, no? Però per aquí s'ho prenen com una cosa normal i més quan aquest diumenge ens van avisar que aquí pot haver-hi setmanes senceres amb temperatures sota zero de màxima!!! Ja em tremolen fins i tot les dents!

Amb el novembre arribant a la seva fi la ciutat, o més ben dit el país està immers en la celebració de Halloween! Sembla que la festa americana ha arribat i s'ha instal·lat amb força per aquestes terres. Ja fa dies que les botigues i grans superfícies estan decorades i s'hi poden trobar objectes i disfresses al més pur estil americà: carabasses amb cara, fantasmes, esquelets, etc. I no m'extranyaria gens que a les zones residencials on hi ha xalets i adosats demà al vespre s'omplin de nens que, al crit de "truc o tracte", recorrin el veïnat demanant dolços. Però pel carrer, per sort, també s'hi poden trobar algunes paradetes de marrons chauds (castanyes calentes) que fan la competència a les dels gaufres que durant tot l'any es poden trobar en qualsevol racó de la ciutat i que l'impregnen d'un característc olor dolcet. Un consell, si algun dia veniu a Brussel·les i voleu menjar un gaufre pel carrer demaneu-lo nature o secreé, és la manera més fàcil de gaudir-ne i no tacar-se.

Si avui és divendres... toca brossa!!

Doncs sí, els divendres toca brossa. Això no vol dir que els divendres mengem les restes de tota la setmana o que fem neteja, no, significa que els divendres podem tirar la brossa. Quan vam arribar en aquest país ens vam trobar amb la sorpresa que aquí els contenidors de brossa brillen per la seva absència. Bé, això no és ben bé veritat, hi ha llocs on sí que en tenen. Però anem per parts.

En aquesta ciutat no hi ha contenidors on tirar la brossa cada cop que tens la bossa plena, sinó que aquí deixes la bossa al carrer i els brossaires la recullen els dies i les hores establertes, segons la zona: en el nostre cas els dimarts i els divendres. O si més no això era així al pis on viviem fins al setembre. Ara, a la zona on vivim, just a prop de la "mesquita" del parc del Cinqüentenari (que també tindrà el seu lloc en aquest blog), no hem acabat d'aclarir quins dies passen. Ssembla ser que la recullen gairebé cada dia. Això ens fa uns privilegiats perque sabem que hi ha barris on només passen a recollir-la un cop a la setmana!! Això fa que hi hagi gent que se les empesqui per poder tenir la brossa a casa sense que empudegui el pis, fins el dia que toca deixar-la al carrer. A la foto es pot veure com aquests veïns van deixar la bossa a la finestra... sort que aquell dia no feia massa vent, perque sinó...

I no es conformen en "obligar-te" a deixar la brossa al carrer uns dies determinats, sinó que a sobre hem d'utilitzar unes bosses específiques, això sí, que es poden trobar als supermercats. Però has d'utilitzar la bossa que et toca segons el barri o "comune" on visquis: en el nostre cas Brussel·les, perque sinó no la recullen i et pot suposar una multa, igual que si la deixes fora de l'horari establert. Aquí us adjunto una foto de la bossa en qüestió, blanca amb lletres blaves, on hi diu ben clar de quin barri es tracta.

Aquesta és la bossa blanca amb lletres blaves de Brussel·les que hem d'utilitzar per deixar la brossa al carrer si volem que ens la recullin!

Aquesta és la bossa pels "dêchets", és a dir, per tot allò que nosaltres tirariem al contenidor verd fosc. Pel plàstic cal fer servir unes bosses de color blau!! i pel paper unes de grogues!! I pel vidre? El vidre és un tema a banda. Quan compres una ampolla de vidre et cobren una petita quantitat, segons la mida de l'ampolla. Llavors tens dues opcions: o bé tires les ampolles als contenidors que hi ha pel carrer (amb diferents compartiments segons si es tracta de vidre transparent, verd, de colors, etc) o bé deixar-la a les màquines dels supermercats on et tornen els diners que prèviament has pagat per l'ampolla.

Quan érem a Reus no és que fóssim els reis del reciclatge, però una certa consciència recicladora si la tenim i a la nostra cuina hi havia un raconet per separar la brossa orgànica, el plàstic, el paper i el vidre. Aquí vam desistir de separar la brossa del plàstic i el paper el dia que vaig veure com el brossaire de torn posava al mateix camió totes les bosses. Per tant nosaltres només reciclem el vidre perque la pela és la pela!! I de 0,20€ en 0,20€ al final et gastes un munt de quartos en vidre! Així que quan tenim ampolles i anem al Carrefour aprofitem per deixar-les a la màquina que ens treu un val de descompte per la propera compra. Aquí ens ha sortit la vena catalana!

Pel que fa a l'existència de contenidors que he indicat més amunt, d'haver-n'hi n'hi ha, sobretot als blocs de molts pisos on hi ha conserge, als edificis d'oficines i institucions. Però la resta... tots la brossa al carrer! Fins i tot al voltant de la Grande Place es poden veure sovint les bosses de brossa que "decoren" el centre de la ciutat i l'impregnen d'un "perfum"... És la "propreté" d'aquesta ciutat! BRUXELLES PROPRETÉ, diu l'eslògan de l'empresa de neteja. Però en aquesta ciutat, "propreté" el que es diu "propreté" no és que n'hi hagi massa!

Rotterdam!!!!

La privilegiada situació d'aquesta ciutat en el centre d'Europa i la mida del país (en poc més de tres hores pots anar d'una punta a l'altra de Bèlgica), fa que poguem fer minidesplaçaments als països veïns. En aquest cas, vam anar a Rotterdam, aprofitant que la nostra amiga Cristina hi viu. De casa nostra a la seva hi ha uns 147 km (segons el GPS), així que en poc menys d'una hora i mitja en cotxe, hi arribem. És com anar de Reus a Barcelona!

El centre de Rotterdam va quedar completament arrassat després de la segona Guerra Mundial. És per això que gairebé totes les construccions que hi ha són modernes. I ara sembla que estan portan a terme un pla de renovació i estan enderrocant molts dels edificis aixecats a la dècada dels 50 per substituïr-los per petits gratacels que, a poc a poc, estan canviant l'skyline de la ciutat. Dues de les construccions més significatives són les "cases cub" i el "llapis". I on també s'hi poden trobar llocs tranquils com el parc de Kralingen, que a l'estiu i els dies que fa calor, es converteix en la platja de la ciutat

A nosaltres ens hi agrada anar, amb l'excusa que hi ha la Cristina, i perquè és un bon lloc per anar de compres. Les botigues es concentren al voltant de CoolSingel, una de les principals avingudes de la ciutat i on es troba situat l'ajuntament. Les botigues estan obertes els set dies de la setmana!! Però, excepte el divendres que és el "shopping day" i tanquen a les 9, la resta de dies tanquen entre les 5.30 i les 6!!

També és un lloc molt dinàmic, atlèticament parlant. Durant l'any organitzen algunes curses interessants, entre les que s'ha de destacar la marató al mes d'abril, un de les de més prestigi al continent europeu. És una cursa amb un ambient..., on hi participen milers de persones i on la ciutat surt al carrer per donar suport als corredors durant tot el seu recorregut.

Amb la visita que hi vam fer aquest cap de setmana, el Roger ja ha afegit un altre país a la seva llista de visites. Així doncs, ja ha passat per França, Luxemburg, Bèlgica i Holanda. I abans d'acabar l'any esperem afegir Alemanya a la seva llista. Resulta que el nen ha sortit viatger!

Finalment m'he decidit!!!

Ja era hora!! Finalment, i després de molt de temps de pensar-ho, he decidit començar el blog per tal de compartir amb tot aquell que vulgui, la meva/nostra experiència per Brussel·les (BXL).

Ara ja fa un any i un mes i mig que vam decidir començar la nostra aventura europea. Parlo en plural perque en aquesta aventura no estic sola. El Xavi i jo vam decidir deixar la vida que duiem a Reus i canviar-la per una de nova al cor d'Europa. Tal com hem comentat moltes vegades, va passar el tren i hi haviem de pujar; calia viure l'experiènca perque sinó sempre ens quedaria el "i si hi haguéssim anat?"! Així que vam deixar el nostre piset de Reus, els trastos i vam venir cap aquí. I als pocs mesos es va voler incorporar un nou membre a la nostra aventura. El Roger va fer "acte d'aparició" fa tres mesos i mig, el tres de juliol, a Reus. I això significa que vaig tornar temporalment a casa, durant cinc mesos, des del mes de maig. El dia tres d'octubre vam arribar tots tres per seguir l'"aventurilla" europea.

Així que, a partir d'ara, intentaré explicar com ens ho fem per suportar els dies de pluja i vent que sovintegen per aquestes contrades, els euròcrates, els belgues i les escapades de cap de setmana per visitar tot el que poguem, aprofitant l'excel·lent situació d'aquesta ciutat en el cor d'Europa.