Ja torno a ser aquí!!

Perdoneu aquest llarg impàs sense notícies, però tal com ja vaig dir al post anterior gairebé no hem tingut temps ni de respirar. I aprofitant que avui he acabat l'últim examen de l'universitat (per aquest semestre) he decidit escriure alguna cosa. I a més a més, com ja haureu vist els lectors asidus, he canviat la imatge del blog. Espero que us agradi!!

Aquesta setmana passada, ja ho sabreu per les noticies, hem tingut un altre "sommet" a la ciutat (reunió de caps d'estat i de govern) i per aquest motiu he decidit posar-vos imatges del Consell, l'edifici on se celebren les reunions. I és que el passat 9 de maig hi va haver jornada de portes obertes als edificis europeus: Consell, Comissió - Berlaymont (l'edifici central de la Comissió) i el Parlament. Nosaltres, per una qüestió de temps vam visitar el Consell i Berlaymont, el Parlament el deixem per l'any que ve. I he d'admetre que el primer ens va sorprendre, ja que vam visitar alguns dels escenaris que sovint es veuen per la tele quan hi ha aquest tipus de reunions. A més, durant la visita vam tenir l'oportunitat de participar en alguns concursos i aconseguir algun dels regals que s'hi donaven (samarretes, rellotges, paraigües...). La veritat és que la cua per accedir als edificis era força considerable, mostra de l'expectació i l'interès de la gent per conèixer les institucions.

Espero que en les pròximes setmanes em pugui posar una mica al dia i pugui escriure un mica sobre totes aquelles coses que hem fet i vist durant aquest llarg periode de silenci forçat.

Aquesta és l'entrada principal del Consilium, just al davant de l'edifici de Berlaymont a la rue de la Loi, metro Schumann. Aquest és l'aspecte de l'entrada 1 hora abans de tancar portes. L'expectació per conèixer les institucions era molt gran: moltes cues per accedir als edificis i molta gent a l'interior.

L'acreditació per accedir al Consell.

El magnífic hall principal de l'edifici té una petita curiositat penjada del sostre.

Va ser interessant poder veure alguns dels llocs que acostumem a veure per la tele, com la sala on s'acostuma a fer la foto de família. El guia ens va explicar que cadascú sap quin lloc li correspon perque hi ha un paper al terra amb el nom de cada país. A l'imatge veiem la bandera de la Unió Europea i la bandera de Txèquia que és qui ostenta la presidència fins a finals d'aquest més, que serà substituït per Suècia, Espanya el primer semestre de 2010 i Bèlgica el segon.

Aquí trobem una vista d'una sala més petita vista desde l'habitacle on es trobem els intèrprets de les sessions. Aquesta sala s'acostuma a utilitzar per reunions de ministres.

I la sala gran és la que s'utilitza pels "sommets" dels caps d'estat i de govern. L'ordre en que es col·loca cada país a la sala té a veure amb qui té la presidència actualment i qui el succeïrà. Cada president té dret a tenir dos assessors, un al costat i un al darrera. A les taules del mig hi acostuma a haver treballadors del Consell (antigament taquígrafs) i les cabines que es veuen al fons són les dels intèrprets. Cada president té una pantalla de televisió perque la sala és tan gran que és l'única manera que tenen de poder seguir en directe les sessions i amb atenció.

Curiositats: a la foto de dalt hi ha l'escultura que el govern txec va col·locar al hall d'entrada per conmemorar la seva presidència. És una mena de mapa d'Europa. L'autor va decidir que la treguessin, l'havien de començar a desmontar el dilluns següent de la jornada de portes obertes, perque no estava d'acord amb el govern del seu país...

Una altra curiositat, la "smoke solution"! Es tracta d'una mena d'habitació instal·lada just al costat de la sala on se celebren les reunions. Com que els presidents i ministres tenen una mica complicat sortir al carrer a fumar, per qüestions de seguretat (cal recordar que està prohibit fumar en tots els edificis d'oficines de Bèlgica i els llocs on es menja), així que han instal·lat aquest habitacle que té una potent sortida de fum.

I per acabar aquestes imatges de la decoració proposada pels txecs durant la seva presidència. El guia ens va dir que cada país que ostenta la presidència té dret a decorar els passadissos, els ascensors (tots els que hi ha a l'edifici) i l'entrada del Consell (tal i com podeu veure a la primera foto). Bé, no cal comentar el cost que tota aquesta decoració efímera... Cadascú que pensi el que vulgui!!!

L'imatge superior és una catifa (que podeu veure a la foto de sota) que es troba al costat de la porta per on accedeixen els alts mandataris europeus, on hi podem trobar les dues lletres amb el color correspoenent que identifiquen cada país. Premi per qui les desxifri totes... I la de

Sant Jordi!

Eoooo, estem vius!!! No és que ens hàgim fugat ni hagi decidit "clôturer" el meu blog, ni molt menys, però quan una és mare, treballadora, atleta (o "futinguera" en el meu estat deplorable actual) i a sobre estudiant no queda gaire lloc pel blog i el poc temps lliure que queda el dedico a estar amb el Roger i sinó a dormir, dormir, dormir i dormir, què bona falta fa!!!

Avui, és Sant Jordi: felicitats als Jordis, encara que ja us hagi enviat un missatge, i Jordines. Aquest és el segon Sant Jordi lluny de casa. Recordo que l'any passat em va saber més greu no poder anar a la plaça del Mercadal a remenar els llibres i esperar que el Xavi em comprés la rosa. Però fins que no estàs lluny de casa no te n'adones de l'importància de les petites coses, o grans segons es miri, i les rutines incloent-hi les festes i tradicions. Però malgrat els 1500 km no hem oblidat quin dia és avui.

Aquí a Brussel·les també se celebra la Diada. No, no és que trobem paradetes per tots els racons de la ciutat. El Casal Català organitza cada any la Diada en col·laboració amb la llibreria espanyola, Punto y coma, on s'hi poden trobar llibres en català, i ofereixen a tot el que s'hi acosti una copa de cava, català és clar, i una rosa , amb l'espiga i la senyera com mana la tradició! Així es dona a conèixer aquesta festa tan nostra per aquestes terres. I nosaltres tenim l'opció de cel·lebrar una mica la Diada.

BONA DIADA A TOTS!!!

Den Haag

Aquest dissabte vam arribar-nos a Den Haag que es troba a menys de dues hores en cotxe de Brussel·les. L'excusa, veure si el Haile Gebrselassie batia el récord del món de mitja. Ja haviem tingut l'ocasió de compartir circuit amb ell a Granollera fa un parell d'anys, però sempre és un plaer veure'l córrer. La veritat és que l'ambient, malgrat el dia gris i plujós, era impressionant, tal com podeu veure a les imatges, potser no arriba al nivell de la marató de Rotterdam, però la gent va envair el circuit completament urbà, uns participant a la cursa (van acabar-la 7245 atletes) i d'altres com a simples espectadors. Al final el Gebrselassie no va guanyar, ho va fer el keniata Sammy Kitwara ni es va aconseguir rebaixar el récord del món, però el viatge va valdre la pena.

I per acabar, us adjunto unes imatges del centre de Den Haag, perque aneu preparant un viatget cap aquestes terres... val molt la pena!!!

Abans de la cursa l'organització va pesar al simpàtic Gebrselassie.

Un detall de la sortida amb el guanyador Kitwara i Gebrselassie en les primeres posicions.

L'ambient abans (foto de sota) i durant la cursa era impressionant amb molts corredors i espectadors envaint els carrers de la ciutat.


L'imatge freaky: el corredor que un cop acabada la cursa es passejava amb la medalla que van donar per acabar la cursa (aquí es molt normal donar una medalla a l'acabar les curses) i un globo en forma d'ampolla de cava. És costum a Holanda (el país de les flors) que els familiars i amics que van a veure un corredor l'esperin a l'arribada amb un ram de flors o en aquest cas un globus.