Atletes, als seus llocs...!!!

Ja queda menys per tornar a sentir aquestes paraules. I és que després d'un any sense córrer degut a l'embaràs i la recuperació del part, avui hi he tornat. El dia ha començat amb fred però amb sol, així que m'he posat les Pegasus noves per l'ocasió, les malles, el "forrillo", la gorra i l'mp3 i cap al parc que hi falta gent! He de reconèixer que tot i la duresa del circuit (el parc du Cinquantenaire no és pla, precisament), m'he trobat millor del que em pensava, malgrat que en tot moment semblava més una "footinguera" arrossegant-se que algú acostumat a córrer pel món. I és que al final he fet un parell de tombs pel parc, fent un total de 35', però lents, molt lents, tant és així que al final he fet gairebé 4 minuts més per tomb del que ho feia normalment i m'ha passat fins i tot la senyora que corria amb l'abric (aquí hi ha molta costum de córrer amb la roba de carrer, camises, abrics, bufandes...) i amb les pulsacions pels núvols. Però no importa només ha sigut el primer dia!

Aquests 35' m'han servit per adonar-me que he de treballar els quàdriceps, els bessons, l'abductor, els abdominals... en definitiva, encara queda moooooolta feina per fer i mooooolt camí per recórrer abans de poder tornar a fer alguna cursa decent, ni que siguin 5km! Segur que demà quan m'aixequi no em puc ni moure de les "agulletes", però durant tot el dia d'avui he tornat a sentir aquella mena de satisfacció que sentim els atletes després d'haver fet un entrenament fort i de qualitat. Els que correu habitualment ja m'enteneu! Aquella barreja de cos adolorit i alegria que són la causa per la qual, tot i el patiment i el sacrifici, seguim posant quilòmetres a les nostres cames! Amb la diferència que el d'avui no ha estat un entrenament de qualitat, precisament, sinó una presa de contacte després de mooooooooolt de temps de no fer res de res.

I per completar el dia, una passejadeta d'una hora amb el Roger mentre el Xavi feia el seu entrenament diari pel parc, que estava ple de gent i els meus "amics", els nens-escolta, que són la "plaga" dels caps de setmana. Crec que es mereixen un post propi. S'ho han guanyat a pols!!

El primer dia!

Ahir va ser el primer dia d'una nova etapa en la nostra estada a BXL i, en definitiva, en les nostres vides. I és que ahir el Roger va començar la seva adaptació a la crèche (la guarderia). Bé, corregeixo, tots tres vam començar l'adaptació! I és que tots tres ens hem d'adaptar a la nova situació. Sobretot jo perquè passaré d'estar les 24 hores del dia, non-stop, amb ell a estar-ne només setze! Pel Roger comença una etapa que ja no abandonarà fins d'aquí a uns anys quan acabi els seus estudis superiors, si és que decideix anar a la universitat. Nosaltres entrem en un món que fins ara havíem viscut desde l'altra banda: reunions de pares, reunions amb el centre i educadors, notes... Amb la dificultat afegida que no estem al nostre país, sinó que estem en un país estranger amb una llengua diferent de la nostra, per afegir més dificultat a l'assumpte. Però és una etapa de descobriments, canvis i evolució constant.

La principal diferència que hem trobat amb les guarderies de casa nostra, a banda de l'idioma és clar, és que aquí no hem de portar pràcticament res. Només ens demanen un joc complet de roba de recanvi, un xumet per si mai ens el deixem a casa (encara que a hores d'ara dubto que ens l'oblidem a casa perque el Roger se l'estima...) i un nino (per tenir algun objecte que li sigui familiar). Res de bolquers, ni bates, ni robes marcades, ni xandall per tothom igual... I a l'aula són 3 puericultores per un màxim de 15 nens, tot i que ara només en són 10. O a quí són més organitzats o a casa nostra són massa còmodes perquè si aquí poden treballar amb la roba dels nens sense necessitat de marcar-la, perquè no ho poden fer a les guarderies catalanes? D'aquesta manera la despesa en guarderia no pujaria tant i són diners que les famílies es podrien estalviar. Què estem en crisis i no es pot gastar!!!

Ja tornem a ser aquí!!

Després d'unes setmanetes de vacances a casa, a Reus, per les festes de Nadal, Any Nou i Reis, hem tornat a la nostra rutina belga. I la veritat és que l'arribada va ser força freda, i no perque ningú ens estés esperant amb una rebuda espectacular, sinó pel clima: la ciutat estava tota nevada i els llacs completament congelats!! La veritat és que desde Lyon gairebé sempre vam tenir temperatures més aviat negatives, però força menys del que ens esperàvem, ja que les previsions deien que podriem arribar a tenir temperatures de -10º!! Per sort el més baix que vam veure va ser un -5º, que ja és fred! I Brussel·les estava tota nevadeta!! En certa manera ens va recordar Moscou. I és que sembla ser que l'últim parell de setmanes hi havia hagut mínimes de fins a -12º. I a Leuven, a escassos 15 km d'aquí es va arribar a registrar -22º!! Quina sort que nosaltres érem a casa, a Reus, on hi feia fred però menys!! Els més veterans per aquestes terres diuen que quan l'hivern és cru l'estiu és força calurós. Ja us ho explicaré d'aquí a uns mesos. Nosaltres, per si de cas, al proper viatge pujarem la roba d'estiu, no fós cas!

Aquest és l'aspecte que presentava el parc de davant de casa el dilluns al matí! I això que ja havien pujat les temperatures!

Tal com he dit al principi i en algun post anterior, vam tornar a casa per Nadal, com el turró, per poder gaudir de les festes en companyia de la 'Family', comme d'habitude! Per Nadal, com cada any vam dinar a casa dels "prims" (sopa de galets i pavo) i després, com mana la tradició familiar, partideta de Trivial, aquest any acompanyada d'uns bombons, portats per l'ocasió, i cervesa belga, edició especial de Nadal! Aquest any, però, va fallar el pa amb tomàquet i pernil amb el que acostumàvem a acabar la vetllada, però aquest any estàvem una mica tips i no en vam menjar. Ai, ai, ai, que em sembla que ens estem fent una mica grans i estem perdent facultats!!

El Trivial, present a la sobretaula nadalenca, els bombons belgues (Leónidas) i la cervesa, edició especial pel Nadal!

El dia 31, ja ve sent una tradició acabar l'any gaudint d'una de les nostres aficions participant a la Sant Silvestre de Tarragona. Aquest any, però, i degut a que encara no he començat a córrer després de l'embaràs, només hi ha participat el Xavi, tot i que el Roger i jo vam anar-hi per animar als nostres amics i companys, que n'hi havia uns quants, en la darrera cursa de l'any.

Van ser uns quants els "bojos" corredors que van decidir acabar l'any prenent part a la Sant Silvestre de Tarragona

I ja gairebé a punt de tornar cap a Brussel·les, vam rebre la visita del reis (o "reixos", com diria la Sister), que van portar molts regals i no van deixar ni una mica de carbó, cosa que ja ens imaginàvem perque l'any passat vam ser molt bons. Aquests reis van ser especialment generosos amb el Roger, que s'ho va passar bomba estripant els papers dels regals... encara que als propis regals no els hi fes massa cas!!

Els reis van ser generosos per tota la familia. De fet només van portar regals i aquest any no van portir ni una mica de carbó per ningú... i és que l'any passat vam ser tots mooooolt boooooonssss!!

FELIÇ 2009!!!

Bon any a tothom! I perdó pel silenci dels últims dies, però seguim gaudint de les notres vacances de Nadal a casa, a Reus. Encara ens queda una setmaneta per la capital del Baix Camp, però l'olor dels gofres cada dia se sent més a prop!! La veritat és que tenim sentiments contradictoris pel fet de tornar: d'una banda tenim moltes ganes de seguir amb la nostra vida tranquil·la de Brussel·les, la nostra casa d'aquest últim any i quatre mesos, i per l'altra banda, no marxariem i ens quedariem aquí, a la nostra casa de veritat, amb la nostra gent i la nostra rutina... Així que intentarem gaudir d'aquets dies que encara ens queden per aquestes terres i agafar una mica d'aire per continuar amb la nostra vida belga! Ostres què seriosa m'he posat!!

De moment gaudirem d'aquets dies tot esperant a que passin els reis i ens deixin moooooltsssss regals! Nosaltres hem estat molt bons i ens hem portat molt bé, així que esperem que els reis ho tinguin en compte! I vosaltres?