Nit especial!!!

El soroll de l'helicòpter ho deixa molt clar: avui hi ha "festa grossa" al Consilium! I és que aquesta nit es decideix qui serà el proper president permanent del Consell (s'han acabat les presidències rotatòries cada sis mesos, i també la decoració canviant cada sis mesos del Justus Lipsius?) i l'alt representant de relacions exteriors. De fet ja està dat i beneït: el nou president serà el primer ministre belga Herman Van Rompuy (ja fa dies que els diaris belgues ho donaven per fet9 i la "ministra" d'exteriors, la britànica Catherine Ashton. Un home i una dona, un conservador i una socialista. Discrets i alhora desconeguts. Paritat? La noticia aquests dies per la ciutat és la manca de dones comissàries en el nou equip del president de la Comissió Barroso que ocupara els seus càrrecs a partir del gener. Sembla ser que els països han designat poques dones, només 3 de 27 (cada país ha d'escollir qui serà el seu representant en el grup dels 27). De fet, ahir a les portes del Consell (edifici Justus Lipsius) un grup de dones del Parlament Europeu es van manifestar per queixar-se per aquest fet. I no serà perque no hi hagi dones qualificades... Però bé, política a banda, cada cop que hi ha una "festa" d'aquest tipus la ciutat es transforma, especialment els voltants del "Rond Point Schumann", les paperes del metro es tanquen per mesures de seguretat, tota la policia es movilitza, es veuen grans mesures de seguretat... Ja sé que no és el primer cop que en parlo, però el cert és que l'helicòpter donant tombs fins a altes hores de la nit fa que fins i tot el nostre dia a dia no se'n pugui oblidar del fet que a uns centenars de metres alguna cosa s'està coent, alguna cosa que, d'alguna manera ens ha d'afectar a tots els ciutadans europeus. No hem d'oblidar que, malgrat els seus defectes i virtuts, Brussel·les, ens agradi o no, és la "capital" d'Europa, un qualificatiu del que molts belgues se'n senten molt orgullosos. I més ara que a sobre el president del Consell és el su representant.

Doncs, sí...

... Ja hem trobat pis! De fet desde fa una setmana hi estem no puc dir instal·lats, però... hi anem vivint. És un pis gran, d'uns 110 metres quadrats, 2 habitacions molt grans i un super menjador de 30-35 metres. Està situat a 5 minuts de la 'crèche' i al costat de la parada de bus que puc agafar a la feina, i a 5' del metro. Ara el tenim tot una mica desendreçat: bosses i caixes de coses nostres per tot arreu i els inevitables mobles de l'IKEA, alguns d'ells en caixes pendents que arribi el seu torn per a ser muntats!!

Un cop sol·lucinat el problema del pis espero que arribi una mica la tranquilitat a les nostra vida brusselenca. Així que esperem poder reprendre la nostra rutina viatgera per conèixer el país i la zona i la vida social telemàtica. Però, sobretot, trobar temps per seguir estudiant (aquest semestre m'he matriculat de dues assignatures a la universitat i espero acabar en un parell de semestres més).

Bé, espero seguir en contacte més sovint... si el curs i les circumstàncies ho permeten!

Buuuuffff!!!

Ostres quin munt de temps fa que no escric res! I no és perque no tingui res a explicar. El cert és que volia parlar de la tornada a l'escola, del Ramadà, del que costa trobar un pis decent per aquestes terres... volia explicar tantes coses... però les circumstàncies d'aquest estiu no han estat propicies. I és que portem gairebé tres mesos buscant pis. I no és que no n'hi hagi, sinó que costa trobar una cosa decent a un preu raonable: o els pisos estan bé i són molt cars, o són petits (nosaltres volem dos habitacions i només en trobes d'una), o fan pena (normalement veus el menjador i les habitacions i estan força bé, però quan arribes al lavabo i la cuina, et cau el món, perque n'hi ha que fa 30 anys que no es reformen mínimament i es cauen a trossos).

Al final en vam trobar un, just a la porta del costa de casa, gran, dos habitacions amb diferents armaris, amb "cave" i pàrquing pel cotxe, decent! Però just el matí abans de signar la dona de l'agència ens envia un mail dient que el propietari estava molt "inquiet" per la presència d'un nen (quan el primer que diem sempre és si hi ha algun problema perque hi visqui un nen, perque en alguns apartaments ja et diuen directament que no en volen) i ens demanava que paguessim la pintura del quan marxessim, és a dir gairebé 3000€ més, que féssim el manteniment del parquet amb un oli especial que només es podia comprar en una tenda de tot Brussel·les (ves a saber si no tenien comissió, a més el parquet estava una mica fet caldo) i un seguit de clàusules que no vam acceptar. Així és que es vam quedar sense pis i perdent dues setmanes de recerca!

I torna a buscar! Així que ja ens teniu, visitant "forats", coses decents excessivament cares o massa lluny, coses decents però... Ja veurem si al final el pis que hem vist aquesta setmana (decent, gran, ben situat i amb molts armaris, però una mica car) es converteixen la nostra llar. Ja us ho aniré explicant!!

Antwerpen!!!

Una de les ciutats més importants de Bèlgica és Antwerpen (Anvers en francès, Ambers per nosaltres). Es tracta d'una ciutat situada al nord del país, a la regió de Flandes i a pocs quilòmetres de la frontera amb Holanda. Podriem dir que es tracta d'una ciutat més o menys gran i que té un desl ports més importants d'Europa. Port?, us preguntareu. Doncs, sí, Antwerpen té port, i això que està situada a uns quants quilòmetres a l'interior del país, però té un riu navegable que ha permès situar el port en un dels més importats del continent:

Aquesta vegada vam aprofitar el bon temps de l'estiu per donar un tomb pel centre. També és molt normal que la gent que viu a Bruxelles vagi de compres o de rebaixes a Antwerpen. I no només perque aquí es troben algunes de les firmes més importants i conegudes de Bèlgica, com el Dries van Noten, l'Ann Demeulemester o l'inevitable Bikkembergs, sinó perque el centre comercial li dona mil tombs al de la capital, amb moltes botigues i variades i no només les típiques franquícies que es troben per tot arreu.

Imatge del castell que hi ha al costat del riu i del gegant que es pot trobar a l'entrada

I com no, s'ha d'aprofitar per menjar els típics musclos amb patates fregides i la carbonada flamenca (un estofat de carn de vedella amb cervesa) acompanyada amb patates... i amb cervesa per "remullar-ho" una mica.

I la imatge freak del dia, aquestes senyores fent-se una foto amb un monument que hi ha al costat de la catedral... sobren els comentaris!!!

Ja torno a ser aquí!!

Perdoneu aquest llarg impàs sense notícies, però tal com ja vaig dir al post anterior gairebé no hem tingut temps ni de respirar. I aprofitant que avui he acabat l'últim examen de l'universitat (per aquest semestre) he decidit escriure alguna cosa. I a més a més, com ja haureu vist els lectors asidus, he canviat la imatge del blog. Espero que us agradi!!

Aquesta setmana passada, ja ho sabreu per les noticies, hem tingut un altre "sommet" a la ciutat (reunió de caps d'estat i de govern) i per aquest motiu he decidit posar-vos imatges del Consell, l'edifici on se celebren les reunions. I és que el passat 9 de maig hi va haver jornada de portes obertes als edificis europeus: Consell, Comissió - Berlaymont (l'edifici central de la Comissió) i el Parlament. Nosaltres, per una qüestió de temps vam visitar el Consell i Berlaymont, el Parlament el deixem per l'any que ve. I he d'admetre que el primer ens va sorprendre, ja que vam visitar alguns dels escenaris que sovint es veuen per la tele quan hi ha aquest tipus de reunions. A més, durant la visita vam tenir l'oportunitat de participar en alguns concursos i aconseguir algun dels regals que s'hi donaven (samarretes, rellotges, paraigües...). La veritat és que la cua per accedir als edificis era força considerable, mostra de l'expectació i l'interès de la gent per conèixer les institucions.

Espero que en les pròximes setmanes em pugui posar una mica al dia i pugui escriure un mica sobre totes aquelles coses que hem fet i vist durant aquest llarg periode de silenci forçat.

Aquesta és l'entrada principal del Consilium, just al davant de l'edifici de Berlaymont a la rue de la Loi, metro Schumann. Aquest és l'aspecte de l'entrada 1 hora abans de tancar portes. L'expectació per conèixer les institucions era molt gran: moltes cues per accedir als edificis i molta gent a l'interior.

L'acreditació per accedir al Consell.

El magnífic hall principal de l'edifici té una petita curiositat penjada del sostre.

Va ser interessant poder veure alguns dels llocs que acostumem a veure per la tele, com la sala on s'acostuma a fer la foto de família. El guia ens va explicar que cadascú sap quin lloc li correspon perque hi ha un paper al terra amb el nom de cada país. A l'imatge veiem la bandera de la Unió Europea i la bandera de Txèquia que és qui ostenta la presidència fins a finals d'aquest més, que serà substituït per Suècia, Espanya el primer semestre de 2010 i Bèlgica el segon.

Aquí trobem una vista d'una sala més petita vista desde l'habitacle on es trobem els intèrprets de les sessions. Aquesta sala s'acostuma a utilitzar per reunions de ministres.

I la sala gran és la que s'utilitza pels "sommets" dels caps d'estat i de govern. L'ordre en que es col·loca cada país a la sala té a veure amb qui té la presidència actualment i qui el succeïrà. Cada president té dret a tenir dos assessors, un al costat i un al darrera. A les taules del mig hi acostuma a haver treballadors del Consell (antigament taquígrafs) i les cabines que es veuen al fons són les dels intèrprets. Cada president té una pantalla de televisió perque la sala és tan gran que és l'única manera que tenen de poder seguir en directe les sessions i amb atenció.

Curiositats: a la foto de dalt hi ha l'escultura que el govern txec va col·locar al hall d'entrada per conmemorar la seva presidència. És una mena de mapa d'Europa. L'autor va decidir que la treguessin, l'havien de començar a desmontar el dilluns següent de la jornada de portes obertes, perque no estava d'acord amb el govern del seu país...

Una altra curiositat, la "smoke solution"! Es tracta d'una mena d'habitació instal·lada just al costat de la sala on se celebren les reunions. Com que els presidents i ministres tenen una mica complicat sortir al carrer a fumar, per qüestions de seguretat (cal recordar que està prohibit fumar en tots els edificis d'oficines de Bèlgica i els llocs on es menja), així que han instal·lat aquest habitacle que té una potent sortida de fum.

I per acabar aquestes imatges de la decoració proposada pels txecs durant la seva presidència. El guia ens va dir que cada país que ostenta la presidència té dret a decorar els passadissos, els ascensors (tots els que hi ha a l'edifici) i l'entrada del Consell (tal i com podeu veure a la primera foto). Bé, no cal comentar el cost que tota aquesta decoració efímera... Cadascú que pensi el que vulgui!!!

L'imatge superior és una catifa (que podeu veure a la foto de sota) que es troba al costat de la porta per on accedeixen els alts mandataris europeus, on hi podem trobar les dues lletres amb el color correspoenent que identifiquen cada país. Premi per qui les desxifri totes... I la de

Sant Jordi!

Eoooo, estem vius!!! No és que ens hàgim fugat ni hagi decidit "clôturer" el meu blog, ni molt menys, però quan una és mare, treballadora, atleta (o "futinguera" en el meu estat deplorable actual) i a sobre estudiant no queda gaire lloc pel blog i el poc temps lliure que queda el dedico a estar amb el Roger i sinó a dormir, dormir, dormir i dormir, què bona falta fa!!!

Avui, és Sant Jordi: felicitats als Jordis, encara que ja us hagi enviat un missatge, i Jordines. Aquest és el segon Sant Jordi lluny de casa. Recordo que l'any passat em va saber més greu no poder anar a la plaça del Mercadal a remenar els llibres i esperar que el Xavi em comprés la rosa. Però fins que no estàs lluny de casa no te n'adones de l'importància de les petites coses, o grans segons es miri, i les rutines incloent-hi les festes i tradicions. Però malgrat els 1500 km no hem oblidat quin dia és avui.

Aquí a Brussel·les també se celebra la Diada. No, no és que trobem paradetes per tots els racons de la ciutat. El Casal Català organitza cada any la Diada en col·laboració amb la llibreria espanyola, Punto y coma, on s'hi poden trobar llibres en català, i ofereixen a tot el que s'hi acosti una copa de cava, català és clar, i una rosa , amb l'espiga i la senyera com mana la tradició! Així es dona a conèixer aquesta festa tan nostra per aquestes terres. I nosaltres tenim l'opció de cel·lebrar una mica la Diada.

BONA DIADA A TOTS!!!

Den Haag

Aquest dissabte vam arribar-nos a Den Haag que es troba a menys de dues hores en cotxe de Brussel·les. L'excusa, veure si el Haile Gebrselassie batia el récord del món de mitja. Ja haviem tingut l'ocasió de compartir circuit amb ell a Granollera fa un parell d'anys, però sempre és un plaer veure'l córrer. La veritat és que l'ambient, malgrat el dia gris i plujós, era impressionant, tal com podeu veure a les imatges, potser no arriba al nivell de la marató de Rotterdam, però la gent va envair el circuit completament urbà, uns participant a la cursa (van acabar-la 7245 atletes) i d'altres com a simples espectadors. Al final el Gebrselassie no va guanyar, ho va fer el keniata Sammy Kitwara ni es va aconseguir rebaixar el récord del món, però el viatge va valdre la pena.

I per acabar, us adjunto unes imatges del centre de Den Haag, perque aneu preparant un viatget cap aquestes terres... val molt la pena!!!

Abans de la cursa l'organització va pesar al simpàtic Gebrselassie.

Un detall de la sortida amb el guanyador Kitwara i Gebrselassie en les primeres posicions.

L'ambient abans (foto de sota) i durant la cursa era impressionant amb molts corredors i espectadors envaint els carrers de la ciutat.


L'imatge freaky: el corredor que un cop acabada la cursa es passejava amb la medalla que van donar per acabar la cursa (aquí es molt normal donar una medalla a l'acabar les curses) i un globo en forma d'ampolla de cava. És costum a Holanda (el país de les flors) que els familiars i amics que van a veure un corredor l'esperin a l'arribada amb un ram de flors o en aquest cas un globus.

Deu mil catalans!!!

Tal i com ja vaig comentar al post anterior, avui dissabte hi havia prevista una manifestació que, amb el lema "Deu mil catalans a Brussel·les", ha recorregut alguns carrers de la ciutat per reclamar el dret a decidir. Nosaltres ens hi hem per veure quin ambient s'hi respirava. Així que, deixant de banda qüestions polítiques, hem aprofitat l'oportunitat de passajar-nos pel centre d'una de les avingudes més transitades de la ciutat: el boulevard Anspach. No sé si hi havia deu mil catalans, però hi havia molta gent i la veritat és que ens ha fet gràcia sentir parlar a tanta gent en català! Tot el recorregut ha transcorregut en un ambient festiu i cívic.

Després de la manifestació els carrers dels centre s'han omplert de catalans que passejaven les senyeres pels punts més emblemàtics de la ciutat. Adjunto unes fotos de la jornada.

Pels carrers de la ciutat s'ha vist gent de totes les edats i que s'havien desplaçat des de molts llocs de Catalunya.

Entre els manifestants n'hi havia que portaven l'ikurrinya basca. Però el que ens ha cridat més l'atenció ha estat un grup d'italians de la regió del Veneto que també reclamen l'independència d'Itàlia. A la foto un parell d'aquets manifestants amb les banderes venecianes.

L'imatge "freaky" i curiosa ha estat el "xiringuito" de xurros que han instal·lat al final de la manifestació!

Algú havia col·locat una estelada a l'entrada d'un restaurant de la rue de Bouchers (un dels carrers turístics per excel·lència de Brussel·les).

I com no podia ser d'una altra manera, s'han vist moltes senyeres a la Grande Place.

Sol solet...

Doncs sí, les nostres pregàries han estat escoltades i finalment hem vist el sol per aquestes terres!!! I no ha estat un fet aïllat, sinó qu ha sortit més d'un dia. Malgrat tot seguim amb temperatures baixes, no tant com fa unes setmanes, però... Però el dia ja allarga i ja s'olora la primavera. Tant és així que hi ha alguns restaurants que ja han muntat les seves terrasses!! Us poso unes fotos del parc del Cinquantenaire del passat dissabte!

L'arc del Cinquantenaire

La rue de la Loi i l'edifici de Berlaymont, a la dreta, des del parc.

Tervurenlaan, des del Cinquantenaire.




Una escultura del parc i un grup de gent jugant a futbol.

I tal com vaig dir al post anterior el diumenge passat vam anar a Brugge perque el Xavi va córrer l'Oostende-Brugge, una cursa d'uns 16 km que transcorrer exclusivament pel costat del canal. Per desgràcia, o per sort pels corredors, el dia va començar amb sol i es va tornar gris. Tot i això entre la cursa i que hi havia curses de rem, el canal estava ben animat!! El Xavi va acabar molt bé i va fer un bon temps tenint en compte que no pot entrenar tant com li agradaria. Ara fins a la propera cursa: Wavre-Bruxelles, de 25 km!!

El circuit transcorria pel costat del canal.

Alguns dels participants a les curses de rem.

I, el diumenge passat vam tenir per aquí els caps d'estat i de govern que es van reunir a l'edifici del Consell. I, com sempre que venen, els carrers de la zona es converteixen en aparcament del parc mòbil de la policia de la ciutat. A la foto teniu un dels vehicles que ens vam trobar tot passejant per l'avenue de la Renaissance. Sobren les paraules!

I demà, 10.000 catalans a BXL!!

No news, good news!!!

Deixeu que utilitzi la dita anglesa de "no hi ha notícies, bona notícia" que defineix molt bé la nostra rutina belga en aquests moments. El cert és que no hi ha gaire cosa a explicar i si a això li afegeixes que desde que he començat a treballar les hores, els dies i les setmanes passen volant, ja teniu el perquè del meu retard en actualitzar el blog. I no és per falta de ganes, però... I més tenint en compte que estem instal·lats en la rutina i no hi ha gaire cosa a explicar.

El cap de setmana passat vam anar, com diu la Maria José, a la civilització. Vam anar a Villeneuve d'Ascq, a França, a poc més de 100 km de Brussel·les, per comprar coses pel Roger. La veritat és que anar a comprar a un hipermercat tan gran pot arribar a ser una mica esgotador, sobretot perque hi ha tantes coses per triar i remenar que pots arribar a sentir-te una mica atabalat. Però realment val la pena! I és que a Brussel·les, o Bèlgica, no hi ha gaires llocs com aquest, per no dir que cap. Així que, com que hi ha productes, especialment infantils que ens surten molt millor de preu quan tenim necessitat de comprar bolquers fem el viatge cap a França (ens podem estalviar uns 15 euros per caixa) i així aprofitem per comprar altres coses que aquí no trobem, que sempre s'agraeix.

I parlant de futur més recent, aquest cap de setmana tenim dos esdeveniments importants, d'una banda hi ha 'sommet' el diumenge (reunió de caps d'estat i de govern), això vol dir que hi haurà molta policia i carrers tallats per la zona del Rond Point Schumman, i per l'altra hi ha una cursa interessant: 15 km entre Oostende i Brugge. Espero que el temps acompanyi i poguem anar a veure la cursa. Intentaré fer la crònica.

Ja és primavera a Bruxelles!!!

No, no és que aquí el bon temps hagi arribat abans d'hora, encara que no estaria malament tenir temperatures més primaverals, sinó que m'he permès la llicència de copiar la frase del "corte inglés" perque aquí tots els aparadors de les botigues ja mostren la roba de la propera estació. I això xoca una mica quan estàs passejant per la rue Neuve i la temperatura al carrer ronda els 0º i no pares de veure els maniquís vestits amb màniga curta i bermudes. La veritat és que no ve gens de gust comprar roba d'estiu, més aviat tens ganes de trobar jerseis de llana i com més dobles millor. Però és que aquí ja fa dues setmanes que les rebaixes es van acabar, al menys oficialment, tot i que gairebé totes les botigues tenen un "coin des affairs" on encara pots trobar les restes de la temporada de tardor-hivern.

I per fred, més aviat per sang freda la del personatge de la setmana, que va deixar gelat al personal del Parlament Europeu aquest dijous a la tarda. I és que la notícia de la setmana a Bruxelles és el robatori que hi va haver a la sucursal del banc que hi ha a l'interior de l'edifici del Parlament a les 4 de la tarda. Sembla ser que algú va aconseguir entrar amb una arma a l'edifici, que està força protegit per raons òbvies, emportar-se uns 60.000€ i fugir!!! I és que per accedir a aquest edifici s'han de passar diversos controls de seguretat on has de passar les teves pertinences per un escàner. I tot això en el moment en que un parell de pisos més amunt hi havia l'expresident rus Mikhail Gorbatxov i l'Albert II de Mónaco en visita oficial. Poc després pels carrers del barri europeu es van poder veure imatges pròpies d'una película: l'helicòpter de la policia volant en cercles pels voltants de l'edifici del Parlament i els cotxes de la policia amb les sirenes engegades i a tota velocitat!! Jo en vaig veure 5 que tenien molta pressa.

I en ple debat a Catalunya pel nou horari a les escoles, aquí els estudiants ja estan esperant amb delit que arribi el dia 19, quan ells comencen la setmana blanca de vacances! I els pares treballadors estan intentant buscar sol·lucions per poder tenir entretingudes les criatures durant aquesta setmana de vacances, perque no tothom té la sort de poder fer festa! Nosaltres, per sort, encara no tenim aquest problema perque la "crèche" no tanca! Bufff, de moment respirem!

Un dia d'hivern

Així ens hem trobat el carrer aquest matí quan ens hem aixecat. I és que estava nevant! Ho ha fet prou estona i amb prou força com per deixar una capa d’un parell de dits de neu que ho ha enfarinat tot i ha deixat una imatge força hivernal. De fet, ja fa dies que "gaudim" del fred, però durant tota la setmana passada vam tenir força sol i un parell de dies de boira. Això sí, les màximes no han arribat cap dia als 5º i ja en són forces! Fins i tot he d'admetre que m'estic acostumant a aquest temps, perque que jo digui que no fa fred a 1º!!! Crec que estic perdent facultats!

Durant aquest setmana passada hem tingut temps per unes quantes aventurilles: amb el banc i amb els metges. El dimecres vam anar a obrir un compte a un banc belga perque jo pugui cobrar el meu sou. Ja tenin banc aquí, Fortis, però és un dels que està més afectat per la crisis i no tenim clar que no acabi desapareixent. Per això hem decidit canviar d'entitat bancària per evitar problemes, malgrat que els nostres diners estan garantits per l'estat, però més val prevenir que curar! Així que, fent cas a les recomanacions d'alguns companys de feina del Xavi vam anar a obrir un compte a Argenta que no et cobra comissions per res, però tampoc et dona res de res! Bé, la nostra sorpresa va ser quan ens van dir que necessitàvem un DNI amb l'adreça, o sinó un certificat d'empadronament. I com que només el Xavi està registrat aquí, les cartes que m'haurien d'enviar a mi anirien a Reus, perquè no tinc cap document oficial belga on hi hagi la meva adreça. Bé, no importa, a Reus hi ha gent que pot rebre el correu. Però quan van veure que l'adreça dels dos DNIs no coincidia, ja no vam poder obrir un compte conjunt, perquè sinó ens el bloquejarien. Així que fins que no pugui tenir un certificat que visc a la mateixa adreça belga que el Xavi no podrem obrir un compte conjunt. Amb lo fàcil que és obrir un compte amb qui vulguis a Catalunya i posar l'adreça que et dongui la gana!

La nostra segona aventura setmanal va ser amb el pediatra. Com que acabem d'arribar amb un nen petit vam demanar al servei mèdic de la guarderia que ens donessin una llista de pediatres a prop de casa. Aquí el sistema mèdic és molt diferent a casa nostra i has de ser tu qui es busqui la vida i trobi metge. Així que ens van fer una llista on hi havia un pediatra que parlava castellà. I hi vam trucar perque per qüestions mèdiques sempre és millor que et parlin amb un idioma que domines. La consulta està situada al semisòtan d'una casa antiga amb una escala molt estreta on el cotxet hi cap just. Així que vaig entrar a una sala on hi havia una senyora amb el cabell embullat, vestida amb un vestit florejat que s'estava barallant per teléfon, sembla ser que amb un pare. I amb una taula plena de papers i, en definitiva, tota l'habitació molt desendreçada. Jo em pensava que era l'infermera o la recepcionista. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que era la pediatra. La consulta era una mica "cutrilla" i vella, però vaig pensar que si era bona metgessa el de menys era l'espai on treballava. Així que vaig esperar que visités al Roger per opinar millor. La visita va ser una mica justeta. I quan ens va dir que seguíssim amb unes gotes que li estavem donant i que en comptes de 2 gotes dos cops al dia n'hi poséssim 4, 4 cops al dia... I el prospecte diu que només es poden posar màxim 3 gotes 3 cops al dia!!! I a sobre ens va cobrar 45€ per una visita que no s'ho valia (aquí primer pagues al metge o els medicaments de la farmàcia i després t'ho tornen). Així que haurem de seguir buscant metge fins que en trobem un que ens doni prou confiança com per seguir portant al Roger. I és que he arribat a la conclusió que a casa nostra tenim una sanitat fantàstica i unes instal·lacions modernes als CAPs! I és que aquí hem vist cada cosa. Com trobem trobem a faltar el CAP!!

Atletes, als seus llocs...!!!

Ja queda menys per tornar a sentir aquestes paraules. I és que després d'un any sense córrer degut a l'embaràs i la recuperació del part, avui hi he tornat. El dia ha començat amb fred però amb sol, així que m'he posat les Pegasus noves per l'ocasió, les malles, el "forrillo", la gorra i l'mp3 i cap al parc que hi falta gent! He de reconèixer que tot i la duresa del circuit (el parc du Cinquantenaire no és pla, precisament), m'he trobat millor del que em pensava, malgrat que en tot moment semblava més una "footinguera" arrossegant-se que algú acostumat a córrer pel món. I és que al final he fet un parell de tombs pel parc, fent un total de 35', però lents, molt lents, tant és així que al final he fet gairebé 4 minuts més per tomb del que ho feia normalment i m'ha passat fins i tot la senyora que corria amb l'abric (aquí hi ha molta costum de córrer amb la roba de carrer, camises, abrics, bufandes...) i amb les pulsacions pels núvols. Però no importa només ha sigut el primer dia!

Aquests 35' m'han servit per adonar-me que he de treballar els quàdriceps, els bessons, l'abductor, els abdominals... en definitiva, encara queda moooooolta feina per fer i mooooolt camí per recórrer abans de poder tornar a fer alguna cursa decent, ni que siguin 5km! Segur que demà quan m'aixequi no em puc ni moure de les "agulletes", però durant tot el dia d'avui he tornat a sentir aquella mena de satisfacció que sentim els atletes després d'haver fet un entrenament fort i de qualitat. Els que correu habitualment ja m'enteneu! Aquella barreja de cos adolorit i alegria que són la causa per la qual, tot i el patiment i el sacrifici, seguim posant quilòmetres a les nostres cames! Amb la diferència que el d'avui no ha estat un entrenament de qualitat, precisament, sinó una presa de contacte després de mooooooooolt de temps de no fer res de res.

I per completar el dia, una passejadeta d'una hora amb el Roger mentre el Xavi feia el seu entrenament diari pel parc, que estava ple de gent i els meus "amics", els nens-escolta, que són la "plaga" dels caps de setmana. Crec que es mereixen un post propi. S'ho han guanyat a pols!!

El primer dia!

Ahir va ser el primer dia d'una nova etapa en la nostra estada a BXL i, en definitiva, en les nostres vides. I és que ahir el Roger va començar la seva adaptació a la crèche (la guarderia). Bé, corregeixo, tots tres vam començar l'adaptació! I és que tots tres ens hem d'adaptar a la nova situació. Sobretot jo perquè passaré d'estar les 24 hores del dia, non-stop, amb ell a estar-ne només setze! Pel Roger comença una etapa que ja no abandonarà fins d'aquí a uns anys quan acabi els seus estudis superiors, si és que decideix anar a la universitat. Nosaltres entrem en un món que fins ara havíem viscut desde l'altra banda: reunions de pares, reunions amb el centre i educadors, notes... Amb la dificultat afegida que no estem al nostre país, sinó que estem en un país estranger amb una llengua diferent de la nostra, per afegir més dificultat a l'assumpte. Però és una etapa de descobriments, canvis i evolució constant.

La principal diferència que hem trobat amb les guarderies de casa nostra, a banda de l'idioma és clar, és que aquí no hem de portar pràcticament res. Només ens demanen un joc complet de roba de recanvi, un xumet per si mai ens el deixem a casa (encara que a hores d'ara dubto que ens l'oblidem a casa perque el Roger se l'estima...) i un nino (per tenir algun objecte que li sigui familiar). Res de bolquers, ni bates, ni robes marcades, ni xandall per tothom igual... I a l'aula són 3 puericultores per un màxim de 15 nens, tot i que ara només en són 10. O a quí són més organitzats o a casa nostra són massa còmodes perquè si aquí poden treballar amb la roba dels nens sense necessitat de marcar-la, perquè no ho poden fer a les guarderies catalanes? D'aquesta manera la despesa en guarderia no pujaria tant i són diners que les famílies es podrien estalviar. Què estem en crisis i no es pot gastar!!!

Ja tornem a ser aquí!!

Després d'unes setmanetes de vacances a casa, a Reus, per les festes de Nadal, Any Nou i Reis, hem tornat a la nostra rutina belga. I la veritat és que l'arribada va ser força freda, i no perque ningú ens estés esperant amb una rebuda espectacular, sinó pel clima: la ciutat estava tota nevada i els llacs completament congelats!! La veritat és que desde Lyon gairebé sempre vam tenir temperatures més aviat negatives, però força menys del que ens esperàvem, ja que les previsions deien que podriem arribar a tenir temperatures de -10º!! Per sort el més baix que vam veure va ser un -5º, que ja és fred! I Brussel·les estava tota nevadeta!! En certa manera ens va recordar Moscou. I és que sembla ser que l'últim parell de setmanes hi havia hagut mínimes de fins a -12º. I a Leuven, a escassos 15 km d'aquí es va arribar a registrar -22º!! Quina sort que nosaltres érem a casa, a Reus, on hi feia fred però menys!! Els més veterans per aquestes terres diuen que quan l'hivern és cru l'estiu és força calurós. Ja us ho explicaré d'aquí a uns mesos. Nosaltres, per si de cas, al proper viatge pujarem la roba d'estiu, no fós cas!

Aquest és l'aspecte que presentava el parc de davant de casa el dilluns al matí! I això que ja havien pujat les temperatures!

Tal com he dit al principi i en algun post anterior, vam tornar a casa per Nadal, com el turró, per poder gaudir de les festes en companyia de la 'Family', comme d'habitude! Per Nadal, com cada any vam dinar a casa dels "prims" (sopa de galets i pavo) i després, com mana la tradició familiar, partideta de Trivial, aquest any acompanyada d'uns bombons, portats per l'ocasió, i cervesa belga, edició especial de Nadal! Aquest any, però, va fallar el pa amb tomàquet i pernil amb el que acostumàvem a acabar la vetllada, però aquest any estàvem una mica tips i no en vam menjar. Ai, ai, ai, que em sembla que ens estem fent una mica grans i estem perdent facultats!!

El Trivial, present a la sobretaula nadalenca, els bombons belgues (Leónidas) i la cervesa, edició especial pel Nadal!

El dia 31, ja ve sent una tradició acabar l'any gaudint d'una de les nostres aficions participant a la Sant Silvestre de Tarragona. Aquest any, però, i degut a que encara no he començat a córrer després de l'embaràs, només hi ha participat el Xavi, tot i que el Roger i jo vam anar-hi per animar als nostres amics i companys, que n'hi havia uns quants, en la darrera cursa de l'any.

Van ser uns quants els "bojos" corredors que van decidir acabar l'any prenent part a la Sant Silvestre de Tarragona

I ja gairebé a punt de tornar cap a Brussel·les, vam rebre la visita del reis (o "reixos", com diria la Sister), que van portar molts regals i no van deixar ni una mica de carbó, cosa que ja ens imaginàvem perque l'any passat vam ser molt bons. Aquests reis van ser especialment generosos amb el Roger, que s'ho va passar bomba estripant els papers dels regals... encara que als propis regals no els hi fes massa cas!!

Els reis van ser generosos per tota la familia. De fet només van portar regals i aquest any no van portir ni una mica de carbó per ningú... i és que l'any passat vam ser tots mooooolt boooooonssss!!

FELIÇ 2009!!!

Bon any a tothom! I perdó pel silenci dels últims dies, però seguim gaudint de les notres vacances de Nadal a casa, a Reus. Encara ens queda una setmaneta per la capital del Baix Camp, però l'olor dels gofres cada dia se sent més a prop!! La veritat és que tenim sentiments contradictoris pel fet de tornar: d'una banda tenim moltes ganes de seguir amb la nostra vida tranquil·la de Brussel·les, la nostra casa d'aquest últim any i quatre mesos, i per l'altra banda, no marxariem i ens quedariem aquí, a la nostra casa de veritat, amb la nostra gent i la nostra rutina... Així que intentarem gaudir d'aquets dies que encara ens queden per aquestes terres i agafar una mica d'aire per continuar amb la nostra vida belga! Ostres què seriosa m'he posat!!

De moment gaudirem d'aquets dies tot esperant a que passin els reis i ens deixin moooooltsssss regals! Nosaltres hem estat molt bons i ens hem portat molt bé, així que esperem que els reis ho tinguin en compte! I vosaltres?